Receptes per caminar: 10.000 passos al dia

recepta per avui  10.000passos		Coneixes la recomanació de caminar 10.000 passos al dia? Es va originar al Japó durant la dècada de 1960 . Els investigadors japonesos van determinar que el japonès mitjà caminava de 3.500 a 5.000 passos per dia, i amb això no n'hi havia prou. A quina conclusió van arribar? si aconseguien augmentar  fins a 10.000 passos al dia aconseguirien persones més sanes i més primes. Els japonesos van fer molta feina (avui es calcula que a cada família japonesa hi ha de mitja 3,1 podòmetres) però a la resta del mon, no va ser fins als anys 90, amb els increments de la obesitat a causa de la inactivitat i l’elevat consum de menjars ràpids, que investigadors i consumidors van tornar a la investigació del  Dr. Hatanos  dels 10.000 passos/dia. Avui, l'Organització Mundial de la Salut ( OMS ), el Centre per al Control de Malalties d' EUA , la Fundació Americana del Cor i tot els Departaments de Salut d’arreu recomanen caminar 10.000 passos al dia per millorar la salut i reduir el risc de malalties.
I és que ... caminar prolonga i millora la salut de l'individu i la qualitat de vida, té un impacte immediat a la salut , millora el somni , la força , els nivells d'energia i  els sentiments generals de benestar físic i mental
		I recorda...  Ni que sigui per aprimar-te, comença a caminar 10.000 passos al dia!!!! I si us decidiu a cuina aquesta recepta, espero que us deixi un bon gust de boca ;))

Al muntanya, millor el Mòbil tancat

		Portar el mòbil a muntanya pot ser una bona sol.lució si, per a qualsevol cosa, sorgeix un inconvenient: no tan sols un accident, també podem avisar que ens endarrerim, que tot va bé, etc. .. hi ha moltes coses de les que se’n poden fer un bon ús. La dificultat està en la cobertura, i en conseqüència, amb la bateria.  A muntanya, la cobertura no es constant, i per això si portem el mòbil obert mentre caminem, cada vegada que desapareix la cobertura, el mòbil, automàticament i per defecte, busca una altra antena per connectar. Problema? Gasta molta bateria i pot passar que quan el necessitis, s’hagi esgotat la càrrega. Així és que la recepta d’avui.... si decideixes anar a caminar i portes mòbil, millor tenir-lo tancat i encendre’l quan el necessitis. Et pot evitar alguna disgust.
La recepta d'avui: El mòbil
El Mòbil		I recorda...   Apagar el teu mòbil a temps, et pot fer gaudir molt més de la teva passejada I si us decidiu a cuina aquesta recepta, espero que us deixi un bon gust de boca ;))

Vies Verdes, vianants i cliclistes al mateix camí?

Quan surto a caminar, sempre que puc evito passar per la Via Verda.  Provocatiu, no?     però...  tot té una explicació resultat de la reflexió. Si bé és cert que felicito l’èxit que han tingut aquests camins, també és cert que penso que caldria fer un pas endavant en la gestió de l’ús d’aquests camins. Al meu entendre, una part de l’èxit d’aquestes vies és que la gran majoria de la població se sent segura circulant-hi.  Quan dic “se sent” en refereixo a una apreciació subjectiva, però és precisament aquesta percepció subjectiva la que l’ha fet indispensable per triomfar. Apunto alguns motius:
La senyalització. Una Via Verda està molt ben senyalitzada: la morfologia de la via se diferencia clarament dels camins de l’entorn; les senyals t'ajuden a seguir i t'avisen de desterminats perills; la col.locació de baranes ,a banda i banda de la via, eviten que  t’apartis del camí en una possible distracció. Les restriccions. Hi està prohibida la circulació de vehicles a motor, però a més, les baranes tenen també la funció de constituir una barrera física entre carreteres i la via verda. Accessibilitat universal. La via verda és fàcil per a tothom.			A les Vies Verdes està prohibit circular-hi  amb vehicles a motor.
Si a tot això afegim que les Vies Verdes són dels pocs productes (de lleure, de salut, fins i tot, turístics) que han superat la fase d’inauguració i ha suportat la fase de manteniment és fàcil comprendre el seu èxit.   En canvi, al principi del meu article deia: cal fer un pas endavant.
L’èxit té parts bones i parts dolentes, o al menys, parts no tan satisfactòries. La convivència de bicicletes i caminants en determinats trams molt saturats genera insatisfacció a molta part dels usuaris. Jo mateixa em disgusto quan a cada moment m’he d’apartar perquè passen bicicletes, però suposo que tampoc a les bicicletes els deu agradar que jo interfereixi el que pensen que és el seu camí.		En alguns trams, la convivència de  bicicletes i vianants és molt bona
I veieu que no em refereixo aquí a la “seguretat” o “no-seguretat” que perceben les persones que hi circulen, tan sols, em refereixo al sentiment de disgust.  En canvi, pel que comprovo sovint, aquesta doble circulació no ajuda a garantir la seguretat de les persones: bicicletes circulant més de pressa del que correspondria, grans i petits poc atents al que passa al seu voltant, colles de caminants que ocupen tot el pas, etc.  En definitiva persones que busquen experiències molt diverses en un mateix espai.  Davant aquest fet hi ha diverses opcions:  posar policies que vigilin el comportament i la seguretat de la via, esperar a actuar quan hi hagi un accident, i també, fer un pas endavant en la gestió d’aquestes vies.
Altres països han fet ja aquest pas amb un èxit molt significatiu.   Poso per exemple el cas d’Anglaterra amb la creació de  trams específics per a caminants, trams específics per a ciclistes, trams específics per a cavalls; en canvi, a altres trams hi pot circular tothom.  Aquesta, al meu entendre, és una assignatura que cal apuntar per continuar garantint l’èxit i la seguretat d’aquest producte.	Alguns senders d’Anglaterra són específics per a vianants.
Possiblement avui és hora de crèixer més en qualitat que en qualitat. Via Verda entre Girona i Anglés

Sant Grau per Sant Gregori (Gironès)

Sant Grau, al municipi de Sant Gregori (Gironès)	Aquest és un excursió que, tot i fer pujada, és  molt senzilla. Heu d'arribar-vos fins a Sant Gregori (al costat de Girona) i una vegada allí, acostar-vos fins l'església vella. Trobareu un aparcament públic per deixar el cotxe i és el punt on comença l'excursió. Des de l'aparcament mateix trobareu indicadors que us marquen cap a Sant Grau, però atenció que la ruta que us proposem no està marcada en tot moment.
La pujada la podeu fer per la pista forestal que us portarà directament fins a l'ermita. Tot i ser una pista forestal, val la pena caminar-la perquè tot sovint s'obren finestres de vegetació que us permetrà admirar la vellesa del paisatge i gaudireu de formidables vistes cap a tots els vents.	La tardor és una època especilament maca per caminar!
Per baixar, podeu prendre la mateixa pista, però...  com a mi no m'agrada les anades i tornades pel mateix camí, m'havia preparat el camí que segueix darrera l'ermita. No està tan ben cuidat com la pista però se segueix perfectament.  En arribar a casa i veure la cartografia de l' ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya), l'assenyala com a camí de Sant Grau. Així que ja sabeu: si no volem deixar perdre els camins antics l'hauriem de caminar, és la manera de conservar el nostre patrimoni.  Podeu descarregar el mapa clickant sobre la fotografia: Excursió. Veure el grau de dificultat.  I com sempre, quatre imatges que us diran si és del vostre gust per caminar-la!  Una de les avantatges que té caminar és que, com has cremat, pots gaudir més plàcidament d'una bona taula. El dia que la vaig caminar, era dissabte i m'esperava un bon arròs a taula. però tot i així, em vaig fixar que en baixar de Sant Grau, quan prens de nou el camí cap a l'església vella . Hi havia el racó de'n Pep. Per l'aparcament, es diria que shi menja bé. Aíxi que, pels que decideixin fer un dia complet us deixo el seu enllaç i vosaltres decidiu!. Racó de'n Pep pels que comencen...  ... caminant  i al vostre ritme s'arriba a tot arreu! pels que en saben...  ... sovint, el millor patrimoni està molt a prop nostre!
	Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important anar sempre amb mapa o amb el track.  Podeu descarregar el track a WIKILOC  i i seguint aquest enllaç, descarregar-vos el MAPA
i RECORDEU!  Aquesta explicació és només orientativa, si decidiu caminar-la és important que us emporteu  el mapa o el track de la ruta.  i, si us decidiu a caminar-la, espero que tingueu .... ...MOLT BONES SENSACIONS!!

Quin temps farà?

		Si hi ha una cosa que ens agrada a Catalunya, és estar pendent dels temps.  Quin temps farà el cap de setmana? quin temps farà aquest estiu? .. Però, mirem alguna vegada el temps que farà quan anem a caminar? Mirar el temps és -o hauria de ser- imprescindible quan anem a muntanya o alta muntanya; evitaria alguns dels accidents que succeeixen de tant en tant.  Però, també, mirar el temps quan anem a caminar és important.  Quatre gotes d'aigua o una mica de boira no fan prou perquè renunciem a sortir, però -al menys a mi- en fa memòria per agafar una capelina per la pluja, una paravent o un barret pel sol...  Sabeu les vegades que he deixat el paravent a algú?  ;))
La recepta d'avui.... El temps
		Per a qui decideixi cuinar aquesta recepta  us deixo l'enllaç al Servei Metereològic de Catalunya:
		I recorda... Agafar a temps una capelina per la pluja et pot fer gaudir molt més de la teva passejada
		I si us decidiu a cuina aquesta recepeta, espero que us deixi un bon gust de boca ;))

Passejada de Bescanó a Montfullà

passejada	Una passejada tranquil.la i molt senzilla de fer.  Una gran part de la ruta segueix les senyals d'Itineraris saludables de Dipsalut, però compte perquè no ens en podem refiar! Ja sabeu que les senyals despareixen i no sabem si les han reposat.
Veure dificultat
	Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important anar sempre amb mapa o amb el track. Podeu descarregar el track a WIKILOC O, clickant sobre la foto, baixar-vos els mapes:
RECORDEU!  Aquesta explicació és només orientativa, si decidiu caminar-la és important que us emporteu  el mapa o el track de la ruta.  i, si us decidiu a caminar-la, espero que tingueu MOLT BONES SENSACIONS!!

Perquè classifiquem les rutes

Vull saber més

En aquest bloc volem encetar una nova secció, recomanar-vos rutes per veure si us animeu a caminar. 

Des de sempre, un dels nostres objectius ha estat encomanar la passió per caminar.

I pensem que una manera d’acostar-nos-hi és, a més d'explicar-vos i recomanar-vos rutes, donar-vos més informació. Aquesta és la nostra classificació, podeu utilitzar-la o no, però la intenció és completar la informació que us donem de la ruta. 

Vistes al Pedraforca

Els anys d'experiència m'han ensenyat que a més del traçat de la ruta, qui s'incorpora (o voldria incorporar-se) a això que en diem senderisme necessita saber si podrà fer o no la ruta. Senderisme és un terme massa ampli, un terme que sovint l’hem utilitzat molt els tècnics i poc les persones que els agradaria caminar. I és per aquest motiu que volem provar de donar-vos més informació.  

Molts indrets estan a l'abast de tothom

D'entrada voldria dir-vos que caminar és com qualsevol altra esport o activitat física que coneixeu: és necessari començar poc a poc i a mida que et sents segur i en forma, tu mateix vas veient com avances. 

En l'activitat de caminar passa -o hauria de passar- el mateix. Potser al principi caminarem poques passes i a prop de casa. Si t'agrada, si et sents segur, si t'hi veus en forma, tu mateix aniràs pujant el llistó. 

Camí a la capçalera de l'Onyar

I dic a això perquè massa vegades he vist amics i coneguts que la seva primera ruta ha estat el Pedraforca, l'Olla de Núria o fins i tot, la Pica d'estat. No tan sol ha estat una imprudència sinó que sovint penso que hem perdut un caminador/a per sempre més!. Dubto que sense la preparació física necessària, sense la preparació tècnica es pugui gaudir gaire d'aquestes fantàstiques i meravelloses excursions. 

Caminar també vol dir adquirir una forma física, vol dir entrenament, vol dir tècnica, vol dir disciplina,; i no vulguem pensar que el primer dia serem  capaços de fer allò mateix  una personaque ja fa molts anys que camina. Això no val per a cap esport i tampoc pel senderisme. .. 

Ara bé, també us dic que caminant s'arriba a tot arreu. Només és qüestió de temps. 

Espero que us animeu a continuar aquesta afició. Si és així, us asseguro que us depara grans plaers.