Un aprenentatge especial: Croàcia

Comentava en l’anterior escrit ( Un viatge especial: Croàcia) que quan emprenc un viatge, acostuma a ser una forma de lleure, m’agrada veure mon!Però aquesta dedicació personal i professional a caminar fa que sovint em qüestioni quelcom més: aquest viatge m'ha enriquit? I no parlo econòmicament, que sempre acostumo a gastar més del que tenia previst. Penso en si m’ha enriquit personalment, culturalment, professionalment….En aquest cas, Croàcia ha complert les més expectatives.Els que em  coneixen professionalment, saben que un dels models que admiro molt és Suïssa. Des del punt de vista del senderisme, sembla que ho hagin tingut  tot sempre planificat : els camins (els nous i els antics), les seves senyals (clares, visibles i explícites) el seu manteniment (dels camins, de les senyals i de l’entorn), els mapes…. Sempre he dit que Suïssa és un model a tenir en compte per Catalunya.
Quan, des de la meva tasca professional, he divulgat aquest model he vist que

Senyal Suïssa de Senderisme

són moltes les persones disposades a escoltar i aplicar –al menys en part- aquest model. D’aquí possiblement, la proliferació de marques grogues als nostres camins. I dic parcialment, perquè des del meu entendre, hi ha tres aspectes que frenen una plena incorporació d’aquest model. Aquest tres aspectes són:

1. El primer és un factor subjectiu i que ens l’imposem nosaltres mateixos. M’atreviria a dir que està relacionat amb la baixa autoestima que a vegades tenim els catalans. Quan parles de Suïssa sabem que és un país capdavanter amb moltes coses, i alhora, som molts els que admirem aquest país. Però, i d’aquí la meva referència a la baixa autoestima, conec poques persones que s’atreveixi a dir, és això el que vull pel meu país. Ja veieu, un factor psicològic però sovint definitiu: ens marquem límits. No ens atrevim a optar pel model complet i en realitat, penso, hi renunciem d’entrada.

1. El segon es un motiu de confiança. La xarxa de camins per al senderisme de Suïssa és una realitat gràcies a unes inversions destacables. Però és que la Constitució Suïssa ja parla dels camins.  Creure en el valor d’una cosa és indispensable per ainvertir-hi. A Catalunya, polítics, tècnics i empresaris comencen a parlar de senderisme. Perquè se’l creguin, i en conseqüència, per invertir-hi falta encara molt de temps.

1. El tercer motiu, no sé si és fruit dels dos motius anteriors o bé, té validesa per ell mateix. És el lideratge. A Suïssa, l’Oficina per a la mobilitat sostenible lidera (i amb el lideratge coordina) des de les estructures d’estat a les dels voluntaris, passant per les del cantons etc. És una estructura de dalt a baix i de baix a dalt que té la missió d’assegurar una realitat: el senderisme i el desplaçament a peu (Suïssa té 77.000 Km de via asfaltada i 66.000 de camí de terra). I és aquesta garantia que converteix el senderisme a Suïssa sigui probablement entre una de les més potents del mon.

Caminar per Croàcia m’ha fet qüestionar aquests tres aspectes, encara que per avaluar-los els tractaré diferent.

1. El factor subjectiu. Croàcia, al menys les persones amb els que vaig poder parlar, coneixen bé el model suís de senderisme. Però més enllà de sentir-se per sota, donen valor als punts que tenen en comú. No tan sols fan referència al valor del paisatge sinó que estan orgullosos de la seva xarxa de camins perfectament senyalitzats, una xarxa densa, amb camins nous i

1. 

   El blanc i vermell indica seguiment a croàcia

1. altres recuperats, perfectament planificada i també, perfectament mantinguda. També són conscients de què els diferencia: la marca amb que senyalen els camins, el posicionament del senderisme a Croàcia dintre del rànking mundial... i alguna més.

1.  La confiança. Un viatge no et dóna prou per conèixer un país, i seguir investigant a la tornada a través de la fabulosa xarxa d’internet, ajuda però no completa. Però sense cap dubte, com a experta de planificació reconec que Croàcia ha fet una gran aposta per aquesta activitat. Probablement, si analitzen econòmicament la inversió dista molt del diners que hi ha posat Suïssa, però no és el cost de les senyals el que compte:  a Suïssa les tenen d’alumini i a Croàcia és una marca en una pedra o un tall de fusta clavat en un arbre. En aquest cas, el que compta és la coherència, la planificació, la constància; compta poder seguir durant dies i dies el camins, sense por a perdre’t amb una seguretat absoluta que va pel bon camí.  Això, independentment dels diners que s’hi hagi invertit, ha de ser un dels objectius finals (mesurat si ca amb resultats) que persegueixi qualsevol inversió en senderisme. 

1. El lideratge. Concebre un país ben planificat, tot, amb una única senyal, amb camins perfectament mantinguts, amb equips “in situ” que mantenen, que investiguen és possible només si hi ha una gran lideratge, amb una cartografia completa i excel·lent és tan sols possible si et creus aquest producte però també si hi ha un lideratge , que coordina, que empeny en una sola direcció. No el conec, encara, però caminant pels diferents indrets es respira aquest lideratge.

Una de les senyals croates que indiquen direcció 

Un dels primers alpinistes croats en tornar d’un dels cims més destacats, emocionat, per va impulsar un camí d’alçada que recorregués tota la carena muntanyosa del Velebit a fi d’obrir la muntanya al turisme. La idea bàsica de la construcció d'una pista d'altura al llarg de la serralada Velebit estava obrint la muntanya amb el turisme. La construcció del recorregut es va iniciar el 1930 i es va acabar en 1933. La Direcció Forestal a Rijeka, la Societat Croata de Muntanyisme i la Reial Administració el van finançar. Nombrosos artesans dels pobles de la part costanera de Velebit van dur a terme el treball quan les condicions meteorològiques ho permetien. 

Premužićeva staza

... qui en el futur vingui a caminar en aquest camí bonic i còmode amb prou feines serà capaç d'imaginar tot el treball dur i l'esforç que els primers pioners van haver de suportar mentre caminaven a través d'aquest difícil terreny, sense rastre...
Ivan Krajač “muntanyer croata (Newsletter, 1931)