Un viatge especial: Croàcia

Som diumenge, 7.30 del matí.

Avui m’he aixecat aviat, molt aviat... estava nerviosa! I després de fer la feina que pertoca (dutxa, esmorzar, endreçar la casa i  treure gossos) em sento davant de l’ordinador. No m’agrada fer-ho els diumenges, em sento millor lluny de tot allò que associï amb la feina!


Sender del Parc Nacional de Plitvice.
El parc és un model per a l'autosuficiència:
els ingressos del turisme pagguen les despeses del parc:
 infraestructura i treballadors (1600 empleats),
i encara inverteixen en investigació.
 Els cotxes són pràcticament prohibits
 i el transport deixa petjada ecològica molt baixa.

Però és que avui és un diumenge especial. Divendres me’n vaig de vacances. Destí? Parcs Nacionals de Croàcia.

Croàcia és per a mi, un lloc especial.

L’any 1997, quan ja em dedicava professionalment al senderisme, vaig tenir la oportunitat d’assistir a Barcelona, a un dels congressos més importants que he assistit mai:  Velo city’ 97 10th International Bicycle Planning Conference, organitzat per l’ European Cyclists’ Federation.

No és que, professionalment, la bicicleta m’interessés massa en aquell moment però, per determinades condicions era probablement el que més se semblava a els senderisme.

Durant els 3 dies que va durar el congrés vaig assistir a multitud de conferències sobre seguretat, gestió, promoció, turisme, ofertes per una gran diversitat de professionals procedents de molts països: Noruega, Estats Units, Canadà, etc.  Em vaig sentir una privilegiada per poder descobrir temes que ni sabia que algú es podia qüestionar, per escoltar opinions –a vegades enfrontades- de molts professionals d’experiència contrastada que portaven anys investigant i  buscant sol.lucions.

Però de totes les ponències que vaig sentir, una especialment va ser la que em va deixar més petjada: Croàcia.

No va ser una ponència de senderisme, va ser, seguint la temàtica del congrés, sobre cicloturisme. Però, aquell va ser el punt d’inflació del meu desenvolupament professional: amb el que allí vaig descobrir vaig voler investigar més el model, buscar els pros i els contres –que segur que també els tenia-, vaig voler avançar buscant de quina manera resoldre dificultats. I,  sens dubte, vaig qüestionar-me la feina que havia fet fins aleshores. Descobrir que hi ha coses que estan millor que les que coneixies et dóna forces per continuar investigant, però sobre tot et diu que cal conèixer per aprendre i avançar. Vaig seguir buscant:  Anglaterra, Escòcia, Noruega, Suïssa. A tots aquests països hi pots trobar experiències importants entorn  la promoció de la pràctica del senderisme, la gestió i el manteniment, el domini públic/privat del camí, el marcatge, etc.  Sempre he intentat aprendre més i més, i crec que ho he fet! Però mai com aquella ponència que vaig escoltar.

Fa 15 anys, Croàcia, un país perdut en mig dels Balcans despuntava no pel seu conflicte bèl·lic sinó per una xarxa de vies ciclables, amb cada senyal georeferenciada, però també amb cada via, cada recurs (natural, cultural) i cada servei (allotjament, restauració, aparcament) georeferenciat, perquè així fos més fàcil no tan sols la creació de productes específics (ruta cultural, ruta llarga/ruta curta) sinó també la seva gestió i el seu manteniment. Finalment, algú parlava de gestió! no tan sols de promoció!

15 anys després, a Espanya ha plogut molt en matèria de senderisme, però encara tinc dubtes que ens hàgim posat a l’alçada d’aquella ponència que vaig sentir fa 15 anys per un país quasi desconegut del mig dels Balcans, però que va despertar l’admiració de ponents de Canadà, Anglaterra, Suècia, Suïssa per altra banda, països considerats capdavanters en la promoció i gestió de l’ús de la bicicleta.

Hi vaig de vacances, hi vaig a caminar, però no puc evitar destinar una estona del meu temps a fer una recerca de a quin nivell està avui la gestió del senderisme (o de la bicicleta) a Croàcia. Perquè una vegada allí, pugui contrastar les paraules escrites i publicades amb la realitat.

Poder caminar

 de la ma d’una agència especialitzada

amb un guia del destí

 forma part, des de fa molts anys,

 d’aquells somnis que es van complint!

Hi vaig amb Kora Trek, una de les agències especialitzades en senderisme que va participar en la passada edició del Trek&Walk i que una vegada més, em vaig deixar seduir pel seu coneixement i professionalitat. Poder caminar a Croàcia i fer-ho de la ma d’una agència  especialitzada amb un guia del destí forma part, des de fa molts anys, d’aquells somnis que es van complint!

Només, pel que aprendré, valdrà la pena caminar!