De La Barretina a la resclosa d'Orfes. La combinació de plaers: caminar i gastronomia

El poble d'Orfes al Pla de l'Estany

Aquest és una ruta senzilla que la podeu fer combinant-la amb la bona gastronomia. La ruta comença al petit poble d’Orfes, a la més nova de les comarques gironines, el Pla de l’Estany. S’hi accedeix per la N-II  des de Bàscara. Orfes té un encant especial i segur que alguna cosa hi té a veure que encara es conserva l’entrada al poble amb plàtans a banda i banda de la carretera.

Des de la mateixa carretera que travessa el poble us indiquen l’església Santa Maria d’Orfes. El  temple actual va ser construït entre els anys 1762 i 1771; malgrat això, encara es conserva el forrellat romànic del segle XII. Aquest mateix trencant ens indica cap al restaurant de La Barretina.  Si us sembla, podem deixar ja el cotxe.  Com us deia, la ruta és molt senzilla: 4,5 Km si feu la ruta d’anada i tornada, i 5,2Km. si la feu circular.  A mi especialment, m’agrada fer la passejada després de dinar, sembla que l’ambient bucòlic acompanya bé després de degustar els esplèndids plats de cuina tradicional que ofereixen al restaurant: peus de porc, pollastre de pagès amb figues i orelluts, vedella amb ceps, mandonguilles amb sèpia i pèsols, bacallà, .. No creieu que una passejada.... acompanya?

Restaurant La Barretina d'Orfes, a la plaça major del poble.

El camí comença just davant d’on hem vist els rètols. Després de travessar una petita passera, si seguiu la pista que us queda a la vostra esquerra anireu resseguint les ribes aquest paisatge bucòlic que ens ofereixen les ribes fluvials.
Al cap de mitja horeta escassa de caminar, us queda primer un camí a ma esquerra i al cap del encara no 25 metres un a ma dreta. Per anar fins a la resclosa heu d’agafar el de ma esquerra. Us portarà  al marge dret de la resclosa d’Orfes. Sigueu prudents i no vulgueu travessar  la resclosa a peu: més d’un ha tingut un ensurt		La resclosa d'Orfes
La tornada la podeu fer pel mateix camí o, com veieu en el mapa, un proposem una ruta alternativa. Allà on us heu desviat cap a l’esquerra seguiu recte i agafant el trencant que us quedava a ma dreta. Com que el Fluvià en el pas per aquesta plana va fent uns meandres capritxosos, veureu que continuareu passejant per una paisatge de riu. A mi personalment, em va agradar molt!..
Podeu descarregar el mapa clicant sobre la fotografia: Mapa
Mapa de la ruta
I com sempre, quatre imatges que us diran si és del vostre gust per caminar-la!

Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important  portar el mapa o el track.  El TRACK d’aquesta ruta el podeu descarregar seguint l’enllaç a WIKILOC , i el mapa descarregar-vos-el clicant sobre MAPA
i RECORDEU! L’explicació que trobeu a l’entrada d’aquest bloc  és només orientativa; si us decidiu a caminar-la és important que porteu amb vosaltres el mapa o el track de la ruta.
i, si us decidiu a combinar els plaers de caminar i de la gastronomia,  espero que tingueu .... ...MOLT BONES SENSACIONS!!	La Barretina d'Orfes

Saps a quina hora es pon el sol?

		Caminar, a diferència de moltes altres activitats, es pot fer tot l’any. Tardor i primavera són però, una de les estacions més maques per fer-ho: la calidesa dels dies, els colors, ... tot convida a gaudir de la natura. Inconvenient? Els dies són curts! Avui, 22 de novembre, el sol es pondrà a les 5 hores 21 minuts de la tarda. I d’aquí al 22 de desembre, continuarà escurçant-se el dia. Això vol dir que, si al mig de l’excursió en sentem a fer una queixalada a les dues (la nostre hora de dinar) atenció amb no despistar-se: només ens quedaran un parell d’horetes per tornar al principi de l’excursió.
Avui,  a quina hora  es fa fosc?		I us ben asseguro que caminar de fosc, aquells que no hi estan acostumats, no és una experiència gens agradable!

És important saber a quina hora surt el sol, i sobre tot, a quina hora s’amaga per poder repartir bé el temps de la passejada.

i recorda...   Abans de sortir a caminar, mira a quina hora es pon el sol!  I si us decidiu a cuinar aquesta recepta, espero que us deixi  un bon gust de boca!!!

Ruta fins a Sant Aniol d'Aguja

Continuo amb les rutes clàssiques de l’entorn gironí. Aquesta vegada, Sant Aniol d’Aguja a l’Alta Garrotxa. És una ruta d’anada i tornada, que surt des del municipi garrotxí de Sadernes, i va seguint pràcticament tota l’estona la riera de Sant Aniol. Us diria que no té pèrdua tot i les moltes i diverses senyalitzacions que hi ha al llarg de la ruta a vegades no ho poden fàcil.

Jo sempre havia caminat aquesta ruta a la primavera o a l’estiu, perquè banyar-se en aquestes gorges és una sensació molt refrescant i engrescadora. Però aquesta vegada l’he caminada a la tardor, just quan les fulles comencen a canviar de colors. I la veritat és que entre els colors de l’aigua, de les fulles i dels arbres és realment una explosió de colors! I això que no era plena tardor! Ara ja sé que hi he de tornar una vegada més.
La ruta és fàcil i senzilla si te l’agafes “xino-xano”. Segueix primer la pista que surt des de Sadernes i pel costat d Sant Cecília. Després, `poc a poc es va convertit en caminet. Això sí, sempre molt segur.  No us deixeu perdre el pont –encara empedrat- d’en Valentí que contrasta amb els ponts penjats que van creuant per sobre la riera. Segur que per més d’un, convertirà la passejada en tota una aventura. Per qui li faci respecte, tingueu clar que són molt segurs; i si el respecte (més que la por) us atura, passeu-lo d’un a un i veureu que pràcticament ni es belluga! Seguint el camí que us proposo, s’accedeix la l’església entrant per darrera i passant pel costat de l’absis. L'església de Sant Aniol d'Aguja és un edifici romànic del segle XI, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1983. He llegit que per  l'interior de l'església, a través d'una baixada amb graons i rampa, s'accedeix a una cripta; sembla ser que és una capella subterrània excavada a la roca, coneguda com la cova de l'Abat, dels murs de la qual brolla aigua que tenia, segons la tradició, propietats curatives per a molts mals. No vaig provar aquesta aigua però sí vaig buidar la cantimplora per omplir-la amb l’aigua de la font de Sant Aniol. Boníssima. Caminar a la tardor té la desavantatge que els dies són curts. Així que no vam poder fer gaire més que, menjar  ràpid l’entrepà i recular perquè no ens empaités la foscor. Arribat al punt de sortida, un cafè amb llet a l’Hostal de Sadernes ens va deixar com nous per reprendre el camí, aquesta vegada amb cotxe.		La tardor fa esclatar els colors! Pont de'n Valentí De la cova de l'Abad brollava aigua curativa per molts mal. No sabem si la deu era la mateixa que avui dóna aigua a la Font de Sant Aniol

Podeu descarregar el mapa clicant sobre la fotografia: Mapa Sadernes - Sant Aniol - Sadernes

I com sempre, quatre imatges que us diran si és del       vostre gust per caminar-la!

Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important  portar el mapa o el track.  El track d’aquesta ruta el podeu descarregar seguint l’enllaç a WIKILOC , i el mapa descarregar-vos-el clicant sobre MAPA i RECORDEU! L’explicació que trobeu a l’entrada d’aquest bloc  és només orientativa; si us decidiu a caminar-la és important que porteu amb vosaltres el mapa o el track de la ruta.

i, si us decidiu a caminar-la,espero que tingueu .... ...MOLT BONES SENSACIONS!!

Abans de sortir a caminar, pensa!

avui:		Saps què caminaràs avui? Aquesta és una recepta que va destinada a totes aquelles persones que s’entusiasmen amb el senderisme i volen començarà a caminar. Sovint les fotos que ens deliten  són aquelles que ens mostren grans cims, grans travesses, grans paisatges... i és clar!   És quan ens agradaria formar part del paisatge d’aquesta fotografia.
pensar abans de caminar		Jo sóc de les que dic que un pas darrera l’altre, caminant i al nostre ritme s’arriba a tot arreu! Però no ens enganyem! Com a qualsevol cosa, tot necessita del seu entrenament.

No vulguis fer una travessa d’alta muntanya si és la primera vegada que camines, no pugis al Pedraforca si no has caminat des que anaves amb els escolets.
Abans de sortir a caminar, o a fer senderisme, mira’t l’excursió i fes-te quatre preguntes. Estàs en forma per fer aquesta distància? Estàs en forma per fer aquesta desnivell? Aguantaràs la durada prevista per aquesta caminada? i encara que a vegades sembli una tonteria, ... aguantaràs el ritme dels que van a caminar?

		I és que ... per a molta gent, els grans paisatges tenen un gran poder d’atracció. Però de la mateixa manera que seria una imprudència fer una marató sense entrenament, també és una imprudència voler sortir a la foto sense el seu corresponent entrenament.		Això no vol dir renunciar-hi: un pas darrera l’altre podem arribar a tot arreu. Simplement vol dir que abans ens haurem de posar en forma! No va a començar la casa pel teulat!
i recorda...   Ni que sigui per posar-te en forma, comença a caminar!
I si us decidiu a cuinar aquesta recepta, espero que us deixi un bon gust de boca!!!

Pujada a Rocacorba des de Sant Gregori

Rocacorba	Els gironins de la meva generació, coneixem Rocacorba, perquè és en aquest cim on hi havia    –hi ha- les antenes de televisió. Quan "les teles" no funcionaven, la culpa sempre la tenia Rocacorba. Més enllà de les ones radiofòniques i televisives , les antenes s’han constituït en punt de referència per ubicar aquesta muntanya en el paisatge gironí. Alguns gironins, hem agafat el gust per caminar i, molt després de l'invent de la tele, hem redescobert Rocacorba pel santuari, pers seus camins, pel seu paisatge, per les seves pedres.
A Rocacorba s’hi pot pujar per diferents indrets: des de Banyoles, per Granollers de Rocacorba o per Canet d’Adri. Avui us proposo pujar-hi per Canet d’Adri. Si l’aproximació la feu amb cotxe, des de Girona heu d’anar direcció Sant Gregori i, quan deixeu la població enrere, trobareu un trencant a ma dreta que us porta cap a Canet d’Adri. Seguiu la carretera i més o menys al cap de 2 Km. Trobareu un trencant a l’esquerra que us porta cap a Biert. Des d’allí, preneu atenció perquè encara no al cap de 200m. trobareu un trencant que us indica cap a Rocacorba. És aquí on una pista de terra us conduirà al llarg de 2km. aproximadament, fins a un grup de dues o tres cases, i és des d’aquí on el camí que enfila cap al cim. Jo us proposo deixar en un marge arrecerat de la pista, abans d’arribar a aquest grup de cases; d’aquest manera permetreu a les vostres cames fer un calentament abans d’emprendre el camí de pujada.
El camí és d’anada i tornada, i tot que el camí segueix bona part sobre el bosc veure que és fàcil de seguir, avantatges que tenen els camins antic ben conservats! Es una pujada constant però veureu que, a menys que tingueu pressa per arribar a dalt, si camineu pausadament i constant us acabarà resultant fàcil arribar a dalt. Una vegada allí, compensa el que hi trobareu. ;))! Una anècdota. En realitat les antenes estan a la muntanya de Rocacorba, però no al cim de la Roca Corba (933m.) sinó a Puigsou (988m.)	Camí d'accés a Rocacorba des de Canet d'Adri
Podeu descarregar el mapa clicant sobre la fotografia: Mapa Descarrega el mapa
I com sempre, quatre imatges que us diran si és del vostre gust per caminar-la!
Per a qui s'animi a caminar, recordeu que és important  portar el mapa o el track.  El track d’aquesta ruta el podeu descarregar seguint l’enllaç a WIKILOC , i el mapa descarregar-vos-el clicant sobre MAPA
i RECORDEU!  L’explicació que trobeu a l’entrada d’aquest bloc  és només orientativa; si us decidiu a caminar-la és important que porteu amb vosaltres el mapa o el track de la ruta.
Camí d'accés a Rocacorba i, si us decidiu a caminar-la, espero que tingueu .... ...MOLT BONES SENSACIONS!!	Vista des del Santuari de Rocacorba